El Bisbe, una de les roques més imponents de la Muralla de Frares Encantats, implacablement vertical i severa, mostra el seu vessant més amable a migjorn. Per aquesta cara discorre l’agradable Esperó de Llebeig, una via tant lògica com senzilla, abocant-se a la timba sense ser-hi per una rampa de roca perfecta.
La Nina és de les Agulles que juntament amb el Lloro, l’Ou de Colom o la Portella Gran, foren ascendides per primera vegada amb l’ajut d’un tronc durant una època en que la imaginació substituïa la manca de recursos.
A les beceroles de l’escalada a Montserrat, un cop conquerit el Cavall i la Mòmia els pioners es fixaren en aquest estrambòtic monòlit, que imitant una au tropical domina els Alts Frares. Per conquerir-lo s’usà la reconsagrada tècnica del tronc, tant primitiva com efectiva, en aquest cas no exempta de polèmica.
Montserrat és un privilegi i la Bavaria l’excusa perfecta per una llarga caminada travessant pel peu dels catedralicis espadats que són la Nord de Frares. Un cop a l’altra banda del Coll del Porc la grandiositat deixa pas a l’ambient ufanós que tot ho embolcalla, deixant l’ànima llesta pel gaudi que suposa elevar-se per sobre…
Al límit occidental de Frares, s’eleva el el Morro Pla acompanyat al seu vessant oest pel monumental Pi de la Trinitat. Mirador privilegiat tant de Frares com d’Agulles el cim d’aquest monòlit bé val una visita. Una bona opció és fer-ho per la Directa dels González, rapidíssima ascensió que ens permet arrodonir el dia, equipada…
Poc interessant sobre el paper, a no ser que la nostra intenció sigui practicar amb els estreps de forma còmoda, la Ramon Noya Fortuny esdevé una agradable sorpresa a partir del tercer relleu, on l’avorrit artificial d’expansió de les primeres tirades dóna pas a uns llargs que s’escalen sorprenentment bé en lliure no gaire difícil,…
El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un…
Com passa sovint a les vies dels germans Masó, l’escalada esdevé l’excusa per gaudir de quelcom més, un exercici de descoberta i de gaudi contemplatiu, més enllà de graus i polèmiques. Ens endinsem doncs, en aquesta poc visitada raconada del massís per gaudir d’una escalada tranquil·la però estètica i ben trobada, amb un segon llarg…
Preciosa via, poc equipada i amb una línia esplèndida, que demana ser escalada a crits. Tot i la seva aparent candidesa haurem de donar la talla, cercant el pas, intuint per on es van enfilar aquells que van passar abans i assaborint per això mateix l’essència de l’escalada més autèntica.
Referint-se a l’Agulla Fàcil en J.M. Rodés explicava al volum dedicat a Frares Encantats que “el qualificatiu fàcil li ve de la via Normal, que és una curta grimpada; però la cara sud és una llarga aresta de més de 100 metres, amb un grau d’escalada molt difícil”. I per l’aresta sud és per on…
Els Alts Frares és un d’aquells racons on de tant en tant ve de gust perdre-s’hi per fruir de la contemplació sense presses, relaxant-nos entre les seves insinuants agulles, que de cap manera ens deixen indiferents. Proposem aquesta combinació de vies per guanyar el cim de la Monja amb una escalada 100% en lliure, de…
La Iglesias-Torres-Casanovas guanya a cop d’expansió la superba aresta nord de la Boleta del Portell Estret, proa arrogant i absolutament vertical, frontera natural entre Frares i Agulles. Fa un temps es va restaurar la via per poder ser escalada en lliure, quedant un parabolt cada tres o quatre reblons antics. No obstant, si no tenim…
Contundent i aclaparador el vessant nord dels Frares Encantats hipnotitza amb la seva vertiginosa verticalitat i, alhora, fa volar la imaginació, projectant nous reptes i encenent desitjos. L’aresta GAM, oberta per una de les generacions més insignes del Grup d’Alta Muntanya és tota una declaració de principis. Guanyant el Bisbe pel seu vessant més arrogant,…
La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit. Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de…
La Sensenom és una agulla d’elegància primaria, que serveix de fita per indicar on acaben les Agulles i comencen els Frares. L’aresta sud és una enorme rampa que ens convida a grimpar més que escalar fins al seu cim. Una línia de calaix i sense complicacions, bona pedra de toc per iniciar-se en l’escalada o…
L‘Agulla Gran del Pas del Príncep s’eleva contundent i vertical, oferint-nos a la seva assolellada vessant sud una de les vies històriques de Montserrat: la GEDE de l’Agulla Gran, oberta l’any 1956, amb una primera tirada de sisè grau emblemàtica, que ha restat com una lliçó d’exposició, de la més genuïna finura montserratina i de…
El Lloro és una d’aquelles agulles que fan de Montserrat un lloc únic. Quan venim del nord i veiem la seva silueta no podem parar-nos de preguntar com s’aguanta? Qui l’ha posat allà?… I tot seguit ens envaeixen unes ganes incontrolables de pujar al seu cim. Hi ha diferent maneres de pujar al Lloro, des…
La Xavi Rosell és una deliciosa via al vessant sud-est del Bisbe que pot recordar, per la seva estètica, la via Normal de la Bola de la Partió. Malgrat el seu curt recorregut ens ofereix un primer llarg en lliure sobre molt bona roca i una segona tirada amb un artificial d’allò més suggeridor. És…
Anar a Frares és sinònim de tranquil·litat; la llarga aproximació tira a molta gent enrere, però, per contra, ens ofereix uns paisatges i unes vistes que mai ens deixaran indiferents. La via Josep Rigol Romeu, oberta pels germans Masó, és una manera força agradable d’enfilar-nos dalt del cap de la Monja.
La Primavera Marciana té com a principal al·licient la superació del gran sostre de la Miranda del Pas del Príncep. Si a això li sumem un primer llarg vertical i “disfruton” en un entorn tranquil i amb roca de bona qualitat és molt difícil trobar una excusa per no tastar aquesta via.
De la Miranda el Pas del Príncep en destaca l’espectacular vista que ens trobem quan arribem al cim: Agulles al fons, Frares en primer terme i tota la Serra de les Saleres a l’altra banda. La via Blava és una variant d’entrada de la via Dori. Es tracta d’una escalada senzilla, que concentra les màximes…